El pessebre, una tradició mil·lenària

Cada any per aquestes dates són molts els andreuencs que munten el pessebre a les seves cases, alguns per creença i altres per costum. Però quin és l’origen d’aquesta tradició nadalenca? El primer pessebre aparegué al poblet de Greccio (Itàlia) en el Nadal de l’any 1223 de la mà de Sant Francesc d’Assís, el sant de la humilitat i de la pobresa. Francesc estava feble i malalt, i pensant que potser aquell seria el seu darrer Nadal a la terra, va voler celebrar-ho d’una manera diferent i molt especial.

Un amic de Sant Francesc, el senyor Joan Velita, era l’amo d’un petit bosc a les muntanyes de Greccio. Al bosc hi havia una gruta que a Francesc li va recordar molt a la Cova on va néixer Jesús, en els camps de Betlem, i que ell havia conegut feia poc en el seu viatge a Terra Santa (entre meitats de 1219 i principis de 1220). Francesc va parlar amb el seu amic i li va explicar la seva idea de fer-hi un “pessebre vivent”. A en Velita li va semblar bona idea i junts ho van preparar tot en secret, perquè fos una sorpresa per als habitants del poble, nens i grans.

Entre la gent del poble, Francesc i Joan van escollir algunes persones perquè representessin a Maria, a Josep i als pastors. Els van fer prometre que no dirien res a ningú abans del Nadal i, seguint el relat de l’Evangeli de Sant Lluc, van preparar l’escena del naixement. Fins i tot van aconseguir un bell nadó perquè representés Jesús.

La nit de Nadal, quan totes les famílies estaven reunides a casa seva, les campanes de l’església van començar a repicar. Tocaven i tocaven com si hi hagués una celebració especial i ningú sabia què estava passant. Sorpresos i espantats, els habitants de Greccio van sortir de casa seva per a veure què estava passant i van veure a Sant Francesc que des de la muntanya els cridava, indicant-los que pugessin fins a on ell era.

Il·luminant-se amb torxes, tots es van dirigir al lloc indicat i quan van arribar van quedar tan admirats que van caure de genolls, perquè estaven veient una cosa que mai havien pensat poder veure. Era com si el temps hagués retrocedit molts i molts anys i es trobessin a Betlem, celebrant el primer Nadal de la història: Maria tenia Jesús en els seus braços i Josep, molt entusiasmat, conversava amb un grup de pastores i pastors, que no es cansaven d’admirar al nen que havia acabat de néixer.

Quan tots es van calmar, el sacerdot, que havia estat còmplice de Francesc i de Joan Velita en aquell secret, va celebrar la Santa Missa. Jesús es va fer present en el pa i el vi consagrats, com passa sempre que es celebra una missa. Acabada l’Eucaristia, Francesc, ple d’amor i d’alegria, els va explicar a tots els presents, amb luxe de detalls, la bella història del Nadal i Jesús, va omplir els seus cors de pau i d’amor. Tres anys més tard, Francesc d’Assís va morir, deixant-nos aquesta bella costum de fer el pessebre cada any.

Fotografia: Imatge del pessebre de la plaça Sant Jaume | Rut Ortiz