Exposició al CCCB sobre el fotògraf andreuenc Antoni Arissa

El fotògraf Antoni Arissa i Asmarats va néixer el 16 de juliol de 1900 a Sant Andreu de Palomar. L’any 1920, es fa càrrec de la impremta familiar, activitat que compagina amb la seva afició a la fotografia, iniciada al Grup Excursionista Bon Temps, concretament a la secció del Centre Popular Catalanista, que era una entitat vinculada als homes de la Lliga Regionalista que hi havia a Sant Andreu de Palomar.

L’any 1925 es va casar amb Margarita Serra i Sellarès, amb qui va tenir quatre filles: Margarida, Maria Àngels, Concepció i Maria Antònia. Des dels anys vint fins a mitjan dels anys trenta del segle passat es va viure l’etapa més creativa d’Antoni Arissa i Asmarats. Va ser l’època de l’Arissa pictorialista, corrent artístic que predominava en el món de la fotografia imperant en aquells moments a Europa. Segons els investigadors Levenfeld i Vallhonrat: “El pictorialismo, surgido como movimiento alrededor del año 1890, se agrupó en torno a asociaciones y sociedades fotográficas que tenían entre sus fines el reconocimiento  de la fotografía como una de las Bellas Artes. Otro de los objetivos fue la creación de salones fotográficos de alcance nacional o internacional”.

Arissa va ser cofundador, l’any 1922, de l’Agrupació Fotogràfica Saint-Victor, la primera associació d’aquestes característiques de tot Catalunya, conjuntament amb els fotògrafs andreuencs Josep Girabal, Andreu Pinyol i Lluís Batlle. L’entitat, ubicada en el primer moment al local de la Sociatat Coral La Lira, al carrer de Coroleu 15 i, l’any 1933, traslladada al carrer Gran de Sant Andreu 176, va comptar amb més de cent socis, xifra prou notòria per a una associació amb aquesta filosofia. Al començament de la República en guerra, l’any 1936, la seu de l’agrupació va ser assaltada pels anarquistes, segurament a causa del seu posicionament catòlic, ja que la majoria dels seus membres professaven aquesta religió.

Després del triomf dels franquistes, Antoni Arissa va endinsar-se en una solitud en l’àmbit de la fotografia. No vol dir que deixés de fotografiar, però va deixar de participar en esdeveniments i de mostrar la seva obra fotogràfica de forma notòria, com ho havia fet durant els anys anteriors al conflicte bèl·lic, entre el 1936 i el 1939. La plenitud d’Antoni Arissa com a fotògraf, com ja s’ha comentat més amunt, la trobem entre els anys 1920 i 1936. I aquesta etapa és, precisament, el centre de l’exposició Arissa. L’ombra i  el fotògraf, comissariada pels historiadors de la fotografia Rafael Levenfeld i Valentín Vallhonrat, i organitzada per la Fundación Telefónica de Madrid. La mostra duta a terme entre el juny i el setembre de 2014  a Madrid i actualment fins al mes d’abril de 2015 al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona ha comptat amb l’encert de la publicació d’un catàleg excel·lent. Aquest catàleg, editat en castellà i en català, inclou imatges d’Arissa i informació sobre les diferents tècniques fotogràfiques que va utilitzar.

La mostra de la Fundación Telefónica ha estat possible perquè una part del patrimoni gràfic d’Arissa es va poder salvar gràcies a la seva compra en subhasta, després de ser adquirit un gran lot de fotografies als Encants de Barcelona. Per sort, l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya va ser l’entitat encarregada de la seva custòdia i difusió. La Fundación Telefónica també ha anat adquirint, a través de particulars, materials d’Antoni Arissa. Des de l’exposició monogràfica dedicada al fotògraf andreuenc que es va organitzar a la dècada dels noranta del segle passat, i que va anar a càrrec de José Manuel Torres i Núria Postico, al Centre Cívic de Sant Andreu, el nom d’Arissa havia quedat en l’oblit i gairebé era desconegut entre els aficionats a la fotografia de Sant Andreu de Palomar i fins i tot de Barcelona i Catalunya. Ha estat Madrid qui ha fet justicia.

Fotografia: Antoni Arissa